El primer que vaig a fer, va ser contar-vos el meu dia d'aniversari, però el real.
Quan em vaig alçar el meu germà i ma mare em van dir:
- Per molts anys!
Jo em vaig alçar d'un bot per veure el que m'havien regalat, però els regals no eren fins la vesprada. Al arribar a l'escola vam fer classe fins la vesprada, i cap a les 4:25 vam començar a arreplegar per que em cantarem "per molts anys", i desprès vaig regalar dos llibres a la classe, també vaig portar coca i vaig repartir un "xupa xup" a cadascú.
Al arribar a casa vaig haber d'anar a judo, i quan vam acabar vaig anar a ma casa per celebrar la festa, em van regalar més de deu regals. El cap de setmana següent vaig celebrar dos aniversaris mès, un en les meues amigues, i l'altre amb la família de part de mon pare.
Ara us vaig afer una llista de tots els regals que m'han fet:
-Unes sabates Nike
-Unes sabates Adidas
-I unes altres sabates
-Un estoig
-Una sudadera
-Un "set" de bany
-Unes arracades
-Unes altres arracades
-Una samarreta
-Una samerreta llarga
-Una bolsa, i un separador de llibres
-Un "set" de maquillatge
-Una colònia, un separador de llibres, i una pulsera
-Uns pantalons
-Uns altres pantalons
-Un pijama
-Acesoris per al cabell
-Una targeta de memòria
-Un gersei
I per últim
-Un abric
Hola, sóc Gal·la, i m'he posat aquest nom perquè ma mare de xicoteta em deia "Bufanúvols".
divendres, 27 de gener del 2012
diumenge, 15 de gener del 2012
Un matí de diumenge
Quan em vaig alçar, em vaig adonar que se m'havia adormit la mà, aleshores me la vaig despertar fent-me un massatge.
Desprès de cinc minuts ma mare em va despertar, (encara que ja estava desperta), i em va dir que havíem quedat amb uns amics per anar al tancat de la Pipa.
Quan vam arribar estava tancat, però no es vam rendir tant fàcilment, vam continuar pensant on podíem anar, i finalment vam anar al port de Catarroja.
Després de 5 minuts, vam arribar i estava tot ple de mosquits, també vam passejar una mica, i vam descobrir que per eixe territori la policia s'havia trobat un cadver.
Quant vam acabar de passejar se'm vam anar a casa a dinar.
Desprès de cinc minuts ma mare em va despertar, (encara que ja estava desperta), i em va dir que havíem quedat amb uns amics per anar al tancat de la Pipa.
Quan vam arribar estava tancat, però no es vam rendir tant fàcilment, vam continuar pensant on podíem anar, i finalment vam anar al port de Catarroja.
Després de 5 minuts, vam arribar i estava tot ple de mosquits, també vam passejar una mica, i vam descobrir que per eixe territori la policia s'havia trobat un cadver.
Quant vam acabar de passejar se'm vam anar a casa a dinar.
divendres, 13 de gener del 2012
Hem canviat de taules!!
Ja fa una setmana la classe de sisé va canviar de taules, i ho vam fer per conèixer gent nova, però aquesta vegada va ser la mestra qui les va canviar, perquè el trimestre passat ja ho vam elegir nosaltres. A mi em va tocar amb: Clàudia, Marina i Anna, i m'alegre de que la mestra ens haja posat juntes, espere conèixer-les més.
La llengua a l'escola
Nosaltres des de sempre hem parlat valencià, i ens encanta parlar-ne, i a més amés gaudim parlant-la, gaudim de la nostra llengua!!
Què per què la consenvem?
Doncs perquè no la volem pedre, sí, ens l'estimem, i no volem que desaparega, a més tenim una llengua amb molt de valor, i molt bonica.
Què farien aquelles persones que no saben parlar més que valecià, si la nostra llengua desaparesquera?, per aixó, és tan important conservar la llengua com escriure-la.
Lluitem per la nostra llengua!
Què per què la consenvem?
Doncs perquè no la volem pedre, sí, ens l'estimem, i no volem que desaparega, a més tenim una llengua amb molt de valor, i molt bonica.
Què farien aquelles persones que no saben parlar més que valecià, si la nostra llengua desaparesquera?, per aixó, és tan important conservar la llengua com escriure-la.
Lluitem per la nostra llengua!
dimecres, 11 de gener del 2012
Trobada amb els amics
El dia 9 de gener tots els alumnes de l'Escola Gavina van tornar a classe.
No sé sí a la gent li va agradar però a mi sí, perquè em trobava amb els amics. Jo, el que crec, és que a alguna gent no li agrada tornar a l'escola pels controls i pels deures, però tota vida té un treball.
No sé sí a la gent li va agradar però a mi sí, perquè em trobava amb els amics. Jo, el que crec, és que a alguna gent no li agrada tornar a l'escola pels controls i pels deures, però tota vida té un treball.
diumenge, 8 de gener del 2012
5 de gener
Al alçar-me ma mare em va recollir de casa de mon pare i m'en vaig anar cap al meu poble.
De camí, ma mare em va donar els regals dels Reis Mags, i que era:
doncs un iPod, i un rullador de cabell. Em vaig emocionar, m'encantava el meu regal.
Quan vaig arribar al meu poble (Albaida) vaig veure als meus cosins que ja feia temps que no els veia.
Després vam dinar tota la família plegada.
Al cap d'un parell d'hores m'hen vaig anar cap a casa de mon pare, i d'allí m'en vaig anar a vuere València vs Sevilla, i va guanyar el València 1-0. Quan va acabar el partit vaig anar cap a casa de mon pare i allí m'esperava un altre regal:
un mòbil tàctil, sens dubte els millors Nadals.
Al dia següent vaig quedar en la família de mon pare per menjar-me el roscó dels Reis, i em va tocar el Rei encara que ja ho savia una mica, i en la família de ma mare em va tocar la fava, perquè com ho tallava jo ja savia on estava el rei, clar era el primer tros que havia tallat, i ja savia on estavael Rei, però la meua família no em deixava agafar eixe tros, perquè sino seria trampa, clar però vaig ser jo la que vaig voler que em tocara la fava.
De camí, ma mare em va donar els regals dels Reis Mags, i que era:
doncs un iPod, i un rullador de cabell. Em vaig emocionar, m'encantava el meu regal.
Quan vaig arribar al meu poble (Albaida) vaig veure als meus cosins que ja feia temps que no els veia.
Després vam dinar tota la família plegada.
Al cap d'un parell d'hores m'hen vaig anar cap a casa de mon pare, i d'allí m'en vaig anar a vuere València vs Sevilla, i va guanyar el València 1-0. Quan va acabar el partit vaig anar cap a casa de mon pare i allí m'esperava un altre regal:
un mòbil tàctil, sens dubte els millors Nadals.
Al dia següent vaig quedar en la família de mon pare per menjar-me el roscó dels Reis, i em va tocar el Rei encara que ja ho savia una mica, i en la família de ma mare em va tocar la fava, perquè com ho tallava jo ja savia on estava el rei, clar era el primer tros que havia tallat, i ja savia on estavael Rei, però la meua família no em deixava agafar eixe tros, perquè sino seria trampa, clar però vaig ser jo la que vaig voler que em tocara la fava.
Un dia a Expojove
Hola!, com us va la vida, a mi molt bé ara us contaré un dels millors dies del meu Nadal.
Quan em vaig alçar vaig fer una mica de deures i després vaig mirar una mica la televisió.
Al acabar vaig dinar prompte, perquè després havia d'anar a Expojove, bé i així vaig fer quan vaig acabar de dinar vaig agafar el tramvia i vaig anar cap allà.
Allà havia quedat amb Júlia i Daniel, però per sorpresa vaig vore a Manel.
El meu germà es va quedar jugant mentres que jo estava amb Daniel i Júlia. També vam anar a la Fira d'Expojove, i vam pujar als cotxe de xoc, i als bous.
Al acabar vaig anar a mirar si m'havia tocat un sorteig on m'havia inscrit, però no.
Quan vaig tornar a ma casa vaig sopar i després vaig haver d'anar a dormir perquè a l'endemà m'havia de despertar promte.
Quan em vaig alçar vaig fer una mica de deures i després vaig mirar una mica la televisió.
Al acabar vaig dinar prompte, perquè després havia d'anar a Expojove, bé i així vaig fer quan vaig acabar de dinar vaig agafar el tramvia i vaig anar cap allà.
Allà havia quedat amb Júlia i Daniel, però per sorpresa vaig vore a Manel.
El meu germà es va quedar jugant mentres que jo estava amb Daniel i Júlia. També vam anar a la Fira d'Expojove, i vam pujar als cotxe de xoc, i als bous.
Al acabar vaig anar a mirar si m'havia tocat un sorteig on m'havia inscrit, però no.
Quan vaig tornar a ma casa vaig sopar i després vaig haver d'anar a dormir perquè a l'endemà m'havia de despertar promte.
dissabte, 7 de gener del 2012
Un dia esplèndid
Quan em vaig alçar em vaig dutxar i m'en vaig anar a passetjar, mentres que esperava uns amics de Catalunya per dinar.
Van tardar una mica d'arribar, però quan van arribar, ens vam sentar per dinar, una paella.
Al acabar vam anar cap a la Fira peró vam fer una paradeta perquè anavem caminant.
Al arribar a la Fira vam pujar a dos atraccions que a mi em van encantar, (i us les recomane), però ara mateix no m'enrrecorde com es deien.
Quan eixiem de la Fira mon pare em va comprar una llepolia de cincuanta centímetres.
Al arribar a casa va anar a dormir d'un xut.
Van tardar una mica d'arribar, però quan van arribar, ens vam sentar per dinar, una paella.
Al acabar vam anar cap a la Fira peró vam fer una paradeta perquè anavem caminant.
Al arribar a la Fira vam pujar a dos atraccions que a mi em van encantar, (i us les recomane), però ara mateix no m'enrrecorde com es deien.
Quan eixiem de la Fira mon pare em va comprar una llepolia de cincuanta centímetres.
Al arribar a casa va anar a dormir d'un xut.
Cap d'Any
El primer que us vull dir, és desitjar-vos un Bon Any 2012, i ara us contaré una mica el meu dia.
Quan em vaig alçar mon pare em va recollir de casa de ma mare i vaig anar a comprar perquè Marina i Sofia venien a sopar.
Desprès vam dinar, i unes hores abans de que vingueren les meues amigues, mon pare i el meu germà prepareven el sopar, i jo mentres em dutxava.
Quan vam arribar vam començar a pelar el raïm per als pares i nosaltres.
Abans de que sonaren les campanades Marina i la seua germana (Mireia) es van acabar les olives que avien sobrat del sopar, i així elles se les menjaven per a les dotxe campanades.
A les dotxe...
Ding-dong, ding-dong, tots vam començar a menjar el primer tros de raïm, menys Marina i Mireia que com ja us he dit elles menjaven olives.
Quan van acabar les campanades tots ens vam feliçitar i vam cridar per telèfon a les persones que coneixiem per feliçitar-los l'any.
Ens vam gitar a les tres de matí.
CURIOSITAT: sabeu que aquest any serà l'ùltim any que el dia, el mes, i l'any coinsideisca i siga 12-12-12.
Sabeu que dues bessones d'Estats Units van nàixer en diferent any, es a dir que una va nàixer el 31 de desembre a les 11:59 i l'altra va nàixer l'1 de gener a la segona capanada.
Quan em vaig alçar mon pare em va recollir de casa de ma mare i vaig anar a comprar perquè Marina i Sofia venien a sopar.
Desprès vam dinar, i unes hores abans de que vingueren les meues amigues, mon pare i el meu germà prepareven el sopar, i jo mentres em dutxava.
Quan vam arribar vam començar a pelar el raïm per als pares i nosaltres.
Abans de que sonaren les campanades Marina i la seua germana (Mireia) es van acabar les olives que avien sobrat del sopar, i així elles se les menjaven per a les dotxe campanades.
A les dotxe...
Ding-dong, ding-dong, tots vam començar a menjar el primer tros de raïm, menys Marina i Mireia que com ja us he dit elles menjaven olives.
Quan van acabar les campanades tots ens vam feliçitar i vam cridar per telèfon a les persones que coneixiem per feliçitar-los l'any.
Ens vam gitar a les tres de matí.
CURIOSITAT: sabeu que aquest any serà l'ùltim any que el dia, el mes, i l'any coinsideisca i siga 12-12-12.
Sabeu que dues bessones d'Estats Units van nàixer en diferent any, es a dir que una va nàixer el 31 de desembre a les 11:59 i l'altra va nàixer l'1 de gener a la segona capanada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)