Poemes per celebrar la setmana temàtica

Hola! Esteu bé? Doncs ací us deixe amb alguns des poetes d'Estellés.

CANÇÓ DE LA LLUNA
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com mágrada la lluna
la lluna de muntanya!
　
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
　
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
　
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
　
(...)
　
Però jo pense en la lluna
la lluna de la muntanya
i em se ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.
　
Pense en un món en els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.
　
Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més mágrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.
　
Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada. 

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS



CANÇÓ DE BRESSOL
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una mort petita
i és, d'alló meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

VECENT ANDRÉS ESTELLÉS